« La Guépia » es un luòc e un temps d’ensenhament, d’animacion, d’estudi, mas es tanben, una endevenença mannada de rencontres (e de convèrsas) improbables endacòm mai : los escolans dels corses pòdon parlar amb d’occitanofònes “naturals” del vesinat coma amb d’escrivans, d’intellectuals e d’artistas de renom, los vièlhs savis als joves lançats, la cultura sabenta rencontra la cultura populara, los estrangièrs rencontran los del país sus de questions d’istòria e de patrimòni. Tot aquò dins un ambient al còp estudiós e pausadís, amb los pès chimpats dins l’aiga de Viaur e d’Avairon, e amb la consciéncia d’aprestar, en primadièrs, l’avenir del país.